Amparo i Maru, l’art de la tradició

En la tradició artesanal del nostre poble ressonen dos noms amb força: Amparo i Maru. Estes germanes han dedicat bona part de la seua vida a l’elaboració dels vestits de les Obreres, un treball que no sols preserva una de les expressions culturals més emblemàtiques en terres valencianes, sinó que també transmet una passió i un respecte profund per la història i la identitat local.

Les Obreres i Majorals de 2025 publiquen este article en el seu llibre de festes per a fer un reconeixement a Amparo i Maru, les Palmeres. És per això que des de l’Associació Cultural l’Aljama de Bétera tractem de projectar un poquet del treball que les germanes fan en relació a la indumentària festiva del nostre poble i, concretament, en relació amb el vestit de les nostres estimades Obreres.

La passió per la indumentària festiva de Bétera: un llegat familiar

Amparo i Maru van créixer envoltades dels colors i textures que caracteritzen el vestit d’una Obrera fadrina. Des de xicotetes, en sa casa es respirava l’amor per la tradició i la costura. Va ser la seua iaia qui va iniciar este apassionant camí, i sa mare, amb una destresa incomparable, va ser qui els va ensenyar els secrets de la confecció i els va transmetre el valor de mantindre vives els costums del passat. D’esta manera, les germanes no sols van heretar una habilitat artesanal, sinó també una profunda connexió plena de sentiment amb la cultura popular i tradicional de Bétera.

La tradició i l’herència familiar proporcionen un sentit de pertinença i d’arrelament. Saber d’on venim, conéixer la història i participar en rituals transmesos, ajuda a construir la nostra pròpia identitat. Amparo i Maru són un bon exemple d’este llegat familiar.

A les imatges podem veure a Conxa Bes la Pansara, Obrera fadrina de l’any 1935, amb el vestit d’obrera i amb la joia que li van deixar a casa de les Palmeres. Amparo i Maru el conserven amb l’estima i el sentiment que mereix cada detall que envolta estes obres d’art que són els vestits de les Obreres de la Mare de Déu de l’Assumpció a Bétera. 

En temps difícils com era en 1935 i els anys que vingueren després, les tradicions oferixen estabilitat i tranquil·litat. Repetir rituals familiars pot generar sentiments de seguretat i continuïtat, i la cultura popular ocupa un lloc molt important en la vida d’un poble, és l’arrel de la identitat col·lectiva. Anys complicats en els quals en casa de les Palmeres sempre hi havia un vestit a punt perquè la tradició es poguera mantindre viva en la vida social de Bétera.

Els inicis

Les Palmeres, amb la mirada atenta i la seua habilitat per a combinar tècnica i art, han aconseguit dominar la complexitat de l’elaboració dels vestits de les Obreres. Cada peça que fan és una obra d’art, confeccionada amb elements i teixits d’alta qualitat, i adorns que reflectixen la riquesa de la història de la indumentària tradicional del nostre poble.

Amb l’herència familiar tan present, i amb l’assessorament de persones com la tia Paquita Coll Ricart, va ser en l’any 1988 quan les Palmeres van vestir a les seues primeres Obreres fadrines: Victoria Cremades i Dora Izquierdo.

La màgia del vestit d’Obrera: molt més que una peça d’indumentària. Un símbol identitari al nostre poble

El vestit d’Obrera és una peça fonamental de la cultura local. Cada any, cada 15 d’agost, podem admirar a les nostres estimades Obreres, protagonistes de la festa al costat dels seus Majorals, amb estes obres d’art que són els vestits confeccionats per a engrandir el dia gran del nostre poble. Les Obreres són les portadores del somni col·lectiu de tot un poble que viu cada 15 d’agost amb la intensitat i l’entusiasme que naix en el sentiment de celebrar el dia gran de la nostra festa de les Alfàbegues. Amparo i Maru no sols confeccionen estos vestits, sinó que també els reinterpreten amb un toc personal que els atorga una elegància i originalitat úniques. Cada puntada és un homenatge a la tradició, però també una manifestació de la seua creativitat i el seu respecte per l’estètica festiva del nostre poble.

El vestit tradicional de les Obreres a Bétera ha experimentat una evolució, sense perdre la seua essència festiva i cultural. Dins l’evolució social, en Bétera trobem un pont entre el passat i el present representat en el vestit de les Obreres de la Mare de Déu d’Agost.

Des dels anys 80 i fins a l’actualitat, veiem com el vestit d’Obrera va adaptant-se als canvis socials i econòmics de cada dècada, sense perdre la seua essència, gràcies a la constància, dedicació i entusiasme que aporten Amparo i Maru a cada elaboració que arriba a les seues mans.

Així veiem en els anys 90 a Xus Ingles, Obrera fadrina de 1997.

La tia Paquita i Fina, han sigut sempre persones molt disposades a ajudar Amparo i Maru. Una ajuda molt necessària tractant-se d’un treball artesanal al qual dediquen tantíssimes hores al llarg de l’any per a la seua elaboració.

Destaquem el llegat familiar com la base per desenvolupar el treball fet fins a l’actualitat per Amparo i Maru.

El resultat és admirable amb el pas del temps, treballant l’essència de la identitat de la festa. Podem veure ja en la dècada dels anys 2000 a Lorena Leal Navarro, Obrera fadrina en l’any 2006.

El sentiment per la tradició i l’herència familiar no és només nostàlgia. És un vincle emocional que ens connecta amb el passat per donar sentit al present i orientar el futur. Mantindre’l viu és un acte d’estima per la nostra identitat cultural.

Ja en la segona dècada del present segle, podem veure a Marieta Guerrero Ricart, Obrera fadrina de l’any 2017, vestida per Amparo i Maru amb tot el sentiment que Marieta projecta, i és que per a elles, és molt important l’Obrera a qui vestiran. Així, qualsevol detall personal és tingut en compte per a poder aconseguir el resultat final. Esta qualitat aporta un particularisme especial a cada vestit, el qual es convertix en una obra d’art única, sempre dins dels patrons i de l’estima que exigix la tradició.

Un dels aspectes més notables del treball de Maru i Amparo és la importància amb la qual seleccionen els materials. Les teles, els fils, els lluentons, les sombrilles, passen per un procés meticulós en el qual es busca preservar l’essència del vestit i del conjunt que tots tenim present cada vegada que pensem en el dia gran de Bétera. I és que quan pensem en el 15 d’agost ens ve al cap eixa imatge formada per l’Obrera amb el sombriller que porta amb molta delicadesa l’altra obra d’art representativa d’esta festa: la sombrilla. Afegim a eixa imatge la figura del Majoral, amb el seu elaborat mocador a l’esquena, símbol també de la tradició del poble.

La importància de preservar una tradició viva

El treball d’Amparo i Maru és molt més que una activitat artesanal: és una missió de preservació cultural. En temps en els quals moltes tradicions es perden o es desvirtuen, elles han sabut mantindre viva una part fonamental del patrimoni cultural, oferint no sols les seues creacions, sinó també la dedicació i l’estima per la cultura tradicional.

Cada vestit, cada sombrilla, cada mocador, cada brodat fet a mà per Amparo i Maru està impregnat amb l’essència de la festa de les Alfàbegues: la vibrant barreja de colors, l’elegància dels brodats i la fidelitat als detalls que representen la història d’una tradició que ha perdurat durant generacions.

Per a les Palmeres, la confecció dels vestits de les Obreres és un acte de reverència cap a la festivitat, i també una manera de preservar els sentiments i la memòria col·lectiva del seu poble.

L’Ombra de la Festa: reconeixement a Amparo i Maru

L’any 2021, en l’edició de la Mostra de Cultura Popular i Tradicional que organitzem l’Associació Cultural l’Aljama de Bétera amb la col·laboració de l’Ajuntament de Bétera, dedicàrem la Mostra a les Palmeres.

Per a totes i tots els que estimem la cultura popular i tradicional, va ser una Mostra molt entranyable. Tractàvem de tornar-li a Amparo i a Maru un poc de l’estima, l’admiració i el respecte amb els que elles sempre han treballat per la nostra estimada festa de les Alfàbegues.

Va ser un muntatge dirigit per Pep Ricart, amb la participació de Raquel Rubiano Ricart, i Vicent Bes en la part audiovisual.

Les sombrilles prengueren un protagonisme central en esta Mostra. En este sentit, s’exposaren en l’auditori trenta sombrilles confeccionades per les Palmeres, les quals ens van prestar per a l’ocasió les diferents Obreres propietàries d’estos tresors, conservats amb tanta estima pel valor sentimental que li atorguem en el nostre poble a cada obra d’art confeccionada completament a mà.

Així, destacàrem el reconeixement a Amparo i Maru principalment en un dels elements més distintius i amb més particularitat que hui conservem en la nostra indumentària festiva, la sombrilla.

Esta conservació ha sigut possible gràcies a la minuciositat i detall amb el qual sempre han treballat en casa de les Palmeres. La sombrilla ha sigut un element molt emprat a Europa al llarg de la primera mitat del passat segle XX per la dona, era un element amb una funció concreta: protegir la pell i el cutis de la dona. També era un símbol indicatiu d’estatus en funció de la seua elaboració. En l’apartat religiós també era un element molt usat en diferents cerimònies.

Trobem també molts exemples de sombrilles en les arts pictòriques de l’època, on s’utilitzaven per a representar la feminitat i elegància de la dona. En esta època, la sombrilla es convertix en un accessori de moda, i es podia combinar amb altres complements com palmitos i mocadors.

Des de la segona meitat del segle XX i fins a l’actualitat, la sombrilla va anar perdent protagonisme arreu d’Europa. En els anys 50 del passat segle, els grans modistes  posen de moda el bronzejat en la dona, apareixen els primers protectors solars i la sombrilla perd tot el seu protagonisme. Així, desapareix la sombrilla en la tradició europea. En el nostre poble, però, la importància de factors com l’estima i la forma de treballar en casa de les Palmeres aconseguixen mantindre i consolidar este element tan particular en la nostra tradició, usat de forma ininterrompuda des dels primers anys del segle XX. Hui, en l’imaginari col·lectiu de tots nosaltres, no falta este element tan significatiu quan pensem en el dia 15 d’agost, en la rodà i en l’ofrena de les Alfàbegues a la Mare de Déu d’Agost.

Per a finalitzar este article, volem donar les gràcies a Obreres i Majorals de 2025 per oferir-nos l’oportunitat de poder projectar un poquet del gran treball que les Palmeres fan any rere any.

En la Mostra A l’ombra de la festa, Siona Ricart ens contava que en la història i en la mitologia, cosir i brodar representen fonamentalment la creació i la vida, perquè cosir és ajuntar, encaixar, enllaçar i connectar. Així que moltes gràcies a les Palmeres per tot el que feu.

Amparo, Maru: moltes gràcies per cosir i brodar la tradició del nostre poble.

Associació Cultural l’Aljama de Bétera

Cultura Tradicional Valenciana