Aquell ball que en deien de Torrent… (2018)

En paraules de Raül Sanchis Francés, el Ball de Torrent és un ball teatral burlesc de caire popular del qual es poden trobar referències documentals des del segle XVII, en forma de moixiganga dramàtica barroca, fins a la primera meitat del segle XX, com a espectacle pels quadres de balls populars. Segons les dades documentals més reculades, el ball s’originà a València, promogut pel gremi de robers.

En la major part de descripcions conservades el fil argumental del ball està basat en la paròdia i la burla incisiva del poble cap a les estructures de poder i l’autocrítica a la pròpia comunitat. La mofa gira a l’entorn d’uns protagonistes centrals que solen ser els rics virreis, recentment arribats a la població on es celebra l’actuació. El regnat d’aquests monarques té una durada efímera, a l’estil dels reis de burles de les moixigangues dramàtiques barroques. A més, hi participa una multitud dels personatges arquetípics d’aquestes moixigangues, com ara l’alcalde, el rector, els vells, l’escrivà, l’agutzil, el dimoni, els músics, el barber i els dansaires que encarnen els papers de llauradors, alcides o forces hercúlies, treballadors d’oficis gremials, moros, gitanos, negres, dimonis, estudiants, contrabandistes, etc.

La representació sovint comença amb el matiner convit, una desfilada burlesca precedent al ball que té la finalitat de mostrar algunes de les comparses que formaran part de l’espectacle i, per tant, de promoure l’assistència del públic. De vesprada, es desenvolupa a la plaça l’escenificació principal: després de l’entrada dels reis, s’hi succeeixen col·loquis, jocs, pantomimes i balls com, per exemple, la degolla del foraster per part del faitó o barber, l’amidament burlesc del tribunal repés, els jocs del formatger o el tramusser, la música sorda, els balls dels gitanos, el refresc fingit o l’esternut de la reina. La representació finalitza, sovint, amb la construcció d’una torre humana per part dels dansaires, que desemboca en una gran baralla entre totes les comparses. Tot culmina amb el llançament de traques, coet i focs artificials.

Aquell ball que en deien de Torrent… és un espectacle actual, antic i futurista protagonitzat per l’Associació Cultural l’Aljama de Bétera, sota la direcció de Pep Ricart. És una representació inspirada en les moixigangues que sota el nom de Ball de Torrent s’han escenificat durant més de tres-cents anys a les terres valencianes, revisitada des de la modernitat i la posteritat. Així, la localització de l’acció teatral se situa a la Bétera de l’any 3022. Però, beteranes, beterans i altres ciutadans de l’univers, no espereu veure només els balls, les cançons i les melodies que ens acostuma a oferir l’Aljama, sinó uns reis de pandereta i gran pancell que venen a inaugurat el tan esperat Museu del Castell, una alcaldessa que és una deessa, una dimònia bona i una angeleta ferrabraç, una regidora de verdura, uns civils de garrafó i bajoqueta, una tramussera cantant, una faitó aprofitat i un llarg etcètera de personatges que faran les delícies de locals i forans.

Els beneficis d’esta Mostra es destinen a la Fundació Vicente Ferrer.