Temps en dansa (2015)

Temps en Dansa és un espectacle dirigit per Pep Ricart que porta com a fil conductor les tradicions del poble de Bétera i la festa de les alfàbegues. En Temps en Dansa la música tradicional es combina amb versos reescrits que reinterpreten el passat des del present; es barregen els costums d’aleshores amb mirades construïdes a partir del nostre imaginari; es mixturen els balls de sempre amb la nostra dedicació per tal d’interpretar-los i dansar-los. En Temps en Dansa s’acaba per confondre el seu temps, el temps passat, amb el nostre temps.

El Bolero de l’Alcúdia d’Enric Murillo dona el tret d’eixida a l’espectacle. Mentrestant, el cos de ball ompli a poc a poc un escenari pres per la foscor i un joc de llums blanques, les quals avancen i destaquen un altre dels aspectes més rellevants de Temps en dansa: la indumentària tradicional valenciana. I és que els canvis de roba estan ben presents al llarg de tot l’espectacle mostrant des de la roba interior, fins a la indumentària pròpia de les obreres i la festa de les alfàbegues, passant per les sedes, sedes estampades, la pana, la roba de feina o la indumentària característica de personatges com el sereno.

La roba acompanya en tot moment allò que es representa i es fon a la perfecció amb una altra de les novetats de la Mostra: l’escenografia construïda a partir de fotogrames que representen espais característics de Bétera. D’esta manera, les balconades de la plaça de l’Església servixen de refugi a aquells xiquets i xiquetes sorpresos per la pluja mentre juguen al mocador; la placeta i la façana del castell prenen l’escenari per a convertir-se en testimonis de les Valencianes de Bétera; i les alfàbegues i el confeti acompanyen i donen color a la festa del 15 d’agost al compàs de la Rapsòdia Valenciana.

Però no tot són jocs i festa en Temps en dansa, sinó que els contrastos s’esdevenen de la mateixa manera que apareixen en la nostra vida. Si hi ha temps per a ballar i gaudir amb les Seguidilles de la Foia, també arriba l’hora de la feina amb el Ball dels Oficis; mentre els més menuts omplin l’escenari d’alegria i somriures, les campanades donen pas a les llàgrimes dels pares amb la mort de l’albat i la Dansa del Vetlatori; també brollen les picabaralles entre senyorets i les classes populars quan els primers es colen a ballar enmig de la Corroquina. En acabat, això sí, la festa sempre reïx.

Els beneficis d’esta Mostra es destinen a la Fundació Stop Sanfilippo.