Les Danses de Bétera

La dansà és una de les manifestacions populars més antigues interpretades arreu del territori valencià. Es tracta d’un ball de caràcter ritual que pot tindre el seu origen en les danses que el poble dedicava a les deïtats paganes com a acció de gràcies, adoració, petició, etc. Posteriorment, a partir del procés de cristianització, estes danses s’oferixen en honor d’un sant i solen celebrar-se amb motiu d’una festa important de caràcter anual, generalment de tipus patronal. En Bétera, per exemple, les danses s’integren dins del calendari de la festa de les Alfàbegues, festivitat dedicada a la Mare de Déu d’Agost.

Ballades a ritme de dolçaina i tabal, les danses constituïxen una comitiva formada per parelles o quadres que desenvolupen varietats de la dansa cada vegada que s’inicia el so de la dolçaina. La comitiva està encapçalada per una parella o quadre que obri el ball i adopta la forma del lloc on es balla: allargada si es tracta d’un carrer o redona si el ball es desenvolupa en una plaça.

Les danses adquirixen en cada poble una idiosincràsia i unes característiques pròpies. És precisament este caràcter particular el que fa que des de l’Associació Cultural, juntament amb Fermín Pardo, decidim l’any 2004 començar a recopilar les melodies pròpies d’estes danses al nostre poble, recuperades a partir de la transmissió oral, gràcies a la memòria de Paquita Coll, Maria Coscollar, Maria Broseta la Cola, Juan Fuentes i Manuel Aloy. La colla de tabals i dolçaines Xe que Burrà són els encarregats d’interpretar estes melodies en la vespra del dia gran de les nostres festes de les alfàbegues.

El treball de recopilació de les melodies va anar acompanyat d’una tasca de recomposició de les estructures, passades i variacions del ball. El resultat d’este treball es materialitza, finalment, l’any 2006 quan es reinterpreten novament les Danses de Bétera. Des d’aleshores, l’Aljama organitzem i dinamitzem cada any este esdeveniment tradicional i participatiu al nostre poble.

L’estructura de la dansà s’ordena en eixida, danses i final, tot i que n’existixen variacions i, de vegades, fins i tot hi ha pobles on se n’ha perdut alguna de les parts. En Bétera la dansà s’inicia amb la Xàquera, ballada generalment per les Obreres de l’any corresponent, continua amb les Danses i finalitza amb la interpretació de la Jota de la Molinera, recuperada de la memòria de Maria Broseta la Cola.

La indumentària, determinada i uniformada, pren també una important rellevància en l’esdeveniment. Els homes vestixen una camisa reproduïda a partir d’una peça original datada en Bétera l’any 1916. És precisament en esta època quan es deixa d’utilitzar la camisa masculina únicament com una peça de roba interior per a utilitzar-la, també, com a peça de roba exterior, així es comença a adornar amb ratlles, estampats i altres ornaments, mantenint la botonadura fins al pit. Les dones, per la seua banda, lluïxen un mantó de Manila sobre l’esquena donant, així, continuïtat a este tradicional complement popularitzat en Bétera durant el primer terç del segle XX.

Cal destacar que les danses tenen un caràcter obert i participatiu. Amb este propòsit, i gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Bétera, des de l’Associació Cultural organitzem cada any uns tallers didàctics on qualsevol persona a partir dels sis anys pot aprendre a ballar les danses i, d’esta manera, participar en l’esdeveniment la nit del 14 d’agost.